10 de novembre del 2006

RELATS



Envejo els escriptors, i molt!
Converteixen en art una cosa tan aparentment simple com escriure. Tothom, poc o molt escriu.
Una carta, un e-mail, un currículum, una felicitació de Nadal, un poema quan t'ha deixat la teva parella,...
I és llavors quan te n'adones que no saps plasmar sobre el "paper" tot aquell munt d'idees anàrquique que volten pel teu cap.
Comences la frase de cinquanta maneres diferents abans no en trobes una que et faci el pes, però llavors no saps com encadenar el principi amb el que vols dir, i apa, a tornar-hi.
Per això envejo els escriptos...
Un bon amic em va dir una vegada, escriure no és dificil si tens alguna cosa a dir.
Tenia part de raó, perquè si fos així, tothom seria un escriptor, i no és així.
No n'hi ha prou amb els fons, les formes també són inportants.
Jo ho intento, i em surt com em surt. A l'apartat CALAIX DE SASTRE hi ha el primer "capítol" d'algo que vaig escrivint. M'agrada però em causa les frustracions pròpies de no saber escriure.

Per aixó ús recomano aquesta web: Relats en Català .
I trobareu relats de gent que SÍ sap escriure, i si us aventureu, i podeu penjar el vostre ;)

Aquest , és el primer que vaig llegir, i em va agradar molt.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Carai! Aquest blog ha millorat molt des de l'última vegada que el vaig veure. El que no acabo d'entendre és aquesta mena de devoció per "William Blake" i "Dead Man"...si és una peli SUPER RARA!! Només recordo aquelles imatges en blanc i negre, l'Iggy pop vestit de dona, un indi cansalader que tot el dia anava fumat, el Johny Deep amb barret de copa i cara de pomes agres, i el Neil Young tocant la guitarra a un ritme similar al de Jesús Hermida quan parla... En fi... suposo que no vaig acabar d'entendre el missatge... Pos apa, continuo xafardejant per aquí, ara vaig a mirar l'apartat de fotos...